Primer la wep ens va arribar com a usuaris. Compartia la informació per mitjà de hipertextos. En una pàgina es desenvolupaven alguns enllaços per connectar-se a d'altres pàgines. No obstant, només es podia accedir per a la cerca de informació però no es podia publicar si no es tenien coneixements informàtics.
En la segona fase, a finals dels 90, ja va ser possible l'ús del servei de missatgeria però com a sofware. Es podia tenir compte de correu electrònic i existien portals que oferien poder participar en foros i canals de xat.
I arriba la wep 2.0. Ja no sols és per buscar informació, ens connectem per comunicar-nos, podem publicar informació i ho podem fer de manera personalitzada. A més, el que publiquem ho poden consultar d'altres persones i pot esdevenir una eina de treball, per exemple un Blogg, el Docs, etc.
També podem aprofitar l'avantatge de consultar produccions publicades per d'altres i, per tant, posar en comú la intel·ligència col·lectiva alhora que podem etiquetar les nostres produccions i que els altres aprofitin els nostres recursos.
Actualment s'està desenvolupant la wep semàntica que intenta entendre les etiquetes, per exemple, si dues persones etiqueten amb una mateixa paraula, però té un significat diferent per les dues, la wep distingirà entre les dues.
Per altra banda, hi ha les reds socials que permeten publicar continguts, gestionar informació o obtenir serveis. Un blogg també permet crear reds socials. Quan a la gestió d'informació n'és un bon exemple les aplicacions per mapes conceptuals i dels serveis els calendaris entre d'altres.
També ens podem subscriure a una pàgina i directamentes publicarà en el nostre Blogg.
Una altra de les possibilitats de comunicació és l'aplicació que té la wep 2.0 per als usos educatius.
La wep 2.0 no garanteix que tots tinguem una intel·ligència col·lectiva. La potencialitat no dóna la seguretat d'accés, s'han de donar d'altres condicionants
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada