AUTOAVALUACIÓ

Què puc dir jo de la meva experiència amb aquesta assignatura?

No vaig néixer, al contrari que meus companys de classe, en la generació de les noves tecnologies. A més a més, per la meva feina no les necessitava, tret del correu electrònic i les consultes a internet, per la qual cosa no m'hi havia ficat gens.

Va ser començar el curs i un món nou es va obrir per a mi. Ja abans del temps en què vam tenir conctacte amb la professora, l'Alejandra Bosco, i les TIC, em vaig haver de posar les piles: copiar fotos, gravar en un pendrive, fer una presentació amb power point, enviar documents pel correu...res, ha estat el que m'ha fet suar més de tot el curs, i del temps que hi he emprat ja ni en parlo...

En l'assignatura, la professora ens ha explicat moltes coses, d'algunes d'elles n'havia sentit parlar però de lluny i, la veritat, com que tampoc no m'interessaven massa, no hi havia parat massa atenció.

He procurat escoltat i aprendre tant com he pogut, encara que no sé si ho he aconseguit al 100 %, però d'una cosa sí que estic segura i és que sé molt més que a l'inici del curs.

He vist molts dels usos que tenen les noves tecnologies, uns més esriquidors que d'altres: la wep 2.0, el programa moviemaker i les seves infinites possibilitats, la teoria a tenir en compte a l'hora de filmar una producció: plans, angles, etc. i la identificació que es fa de cada un d'ells, l'ús de les noves tecnologies en l'àmbit escolar i, a més de d'altres coses, al final crear una producció amb unes companyes.

Sens dubte ha estat una experiència molt enriquidora i, per poc que hagi après, que per a mi és molt,  del que sí que estic segura és que ha estat un pas endavant que ja no tornaré a fer enrere.

EL MULTIMEDIA EDUCATIU

El multimedia educatiu

A Europa es van començar a usar programes adreçats a les escoles en els anys 70, no obstant, a Catalunya no van arribar fins els anys 80.

Han passat els anys i malauradament aquestes aplicacions no han pas avançat massa. Avui en dia encara s'utilitzen en moltes escoles programes que es basen en la recompensa i el càstig.

• Programes d'exercitació: Donen informació, amplien respostes.
• Tutorials: No hi ha la possibilitat de fer res més amb el programa que el que demana.
• Base de dades: Per exemple, una enciclopèdia a la qual li podem demanar informació.
• Simulació: Per exemple, la simulació d'una erupció volcànica.
• Constructors: És útil per ensenyar geometria.
• Eines: Programes escriptori, correu. Els utilitzem per coses concretes.

En les escoles, entre d'altres, utilitzen el programa www.edu365.cat que són una sèrie d'exercicis que poden realitzar els alumnes i que tenen aspectes positius i negatius.

POSITIUS:

• Són fàcils d'usar Hi estic d'acord perquè és de senzill accés per qualsevol persona a més, que a l'educador li facilita poder treballar en una classe, encara que sigui nombrosa, perquè els nens poden treballar molt sols. 
• Tenen una resposta immediata Sí. Resol les qüestions immediatament i, per tant, el professor s'estalvia la correcció dels exercicis.
• Substitució del docent en tasques rutinàries. Sí, ja que el programa corregeix, avisa quan s'ha realitzat l'exercici malament i quan s'ha realitzat bé.
• Útils per l'aprenentarge que requereixen automatització de respostes. Sí, en poc temps es poden realitzar molts exercicis, no obstant, pel que fa a l'aprenentatge, tal vegada no s'interioritzin els coneixements.
• Respecte per les diferències individuals. No hi estic d'acord, ja que l'alumne amb dificultats no avançarà com els altres.
• Més útil pels alumnes amb dificultats. No hi estic d'acord, ja que els alumnes amb dificultats necessiten l'intervenció del docent.

NEGATIUS

• Col·loca l'alumnat en un lloc passiu. Sí, ja que pot realitzar els exercicis sense pensar, només probant les diferents opcions.
• Posa l'ordinador com a garantia de la veritat del coneixement. Sí, per part de l'alumne es pot percebre aquesta sensació.
• Inexistència d'una interacció personalitzada. Sí, ja que al treballar amb l'ordinador, i amb un programa que ofereix les solucions, pot passar que el mestre actuï poc i l'alumne no tingui atenció i només interactuï amb la màquina.
• No facilita la interacció de l'alumnat. Sí, cada alumne treballa amb el seu ordinador i fa els seus exercicis sense treballar en grup. Per tant, és una pràctica que facilita l'individualisme.

• No facilita l'anàlisi de respostes errònie. Sí, el programa només diu si s'ha fet bé o malament no explica el perquè. 

UN BLOGS INTERESSANT

M'interessa:

http://www.sapiens.cat/ca/blogs.php

SEGONA GENERACIÓ DE WEB

La web 1.0 es va començar a usar els anys 94-95. Aquest projecte es va iniciar en els ays 80 quan es va començar a pensar com poder compartir informació per mitjà dels ordinadors.
Primer la wep ens va arribar com a usuaris. Compartia la informació per mitjà de hipertextos. En una pàgina es desenvolupaven alguns enllaços per connectar-se a d'altres pàgines. No obstant, només es podia accedir per a la cerca de informació però no es podia publicar si no es tenien coneixements informàtics.

En la segona fase, a finals dels 90, ja va ser possible l'ús del servei de missatgeria però com a sofware. Es podia tenir compte de correu electrònic  i existien portals que oferien poder participar en foros i canals de xat.

I arriba la wep 2.0. Ja no sols és per buscar informació, ens connectem per comunicar-nos, podem publicar informació i ho podem fer de manera personalitzada. A més, el que publiquem ho poden consultar d'altres persones i pot esdevenir una eina de treball, per exemple un Blogg, el Docs, etc.
També podem aprofitar l'avantatge de consultar produccions publicades per d'altres i, per tant, posar en comú la intel·ligència col·lectiva alhora que podem etiquetar les nostres produccions i que els altres aprofitin els nostres recursos.

Actualment s'està desenvolupant la wep semàntica que intenta entendre les etiquetes, per exemple, si dues persones etiqueten amb una mateixa paraula, però té un significat diferent per les dues, la wep distingirà entre les dues.
Per altra banda, hi ha les reds socials que permeten publicar continguts, gestionar informació o obtenir serveis. Un blogg també permet crear reds socials. Quan a la gestió d'informació n'és un bon exemple les aplicacions per mapes conceptuals i dels serveis els calendaris entre d'altres.
També ens podem subscriure a una pàgina i directamentes publicarà en el nostre Blogg.
Una altra de les possibilitats de comunicació és l'aplicació que té la wep 2.0 per als usos educatius.

La wep 2.0 no garanteix que tots tinguem una intel·ligència col·lectiva. La potencialitat no dóna la seguretat d'accés, s'han de donar d'altres condicionants

Guió i planificació

He buscat a You Tuve el vídeo "Guión i Planificación" i després de visionar-lo l'he penjat en el meu bloc. 

Abans de començar una producció s'ha de escriure el guió.
Habitualmet s'escriu en format de dues columnes: una pel guió literari i un altre pel guió tècnic.
Una vegada s'ha escrit el guió es localitzen els escenaris.
Llavors s'organitza la filmació de les escenes, encara que no siguin seguides, pel lloc on s'hagin de filmar les diferents preses.
També s'ha de pensar en els diferents plans, curts, mitjos o llargs que es pensen utilitzar.

Dia 15 de febrer

En la classe d'avui hem repassat les diverses entrades que havíem de fer al llarg d'aquest bloc.


També l'Alejandra ens ha informat de com ens evaluarà i que nosaltres mateixos escollirem una activitat de cada una les quatre parts de què consta l'assignatura.


El proper dia de classe, d'aqui a dues setmanes, haurà entrat en el nostre blog i ens posarà un comentari de les nostres activitats.

VIATJAR ÉS EXTRAORDINARI

Per poder realitzar aquest vídeo he escollit unes fotografies que ja tenia insertades previament en un fitxer. Llavors els he posat uns títols, unes llegendes i més tard hi he afegit una música que ja venia incorporada amb l'ordinador.

 

ANALISI D'UN ANUNCI: TRIVAGO.es

En aquest anunci els plans són tots de mig cos o de primer pla la qual cosa permet destacar l'expressivitat de la cara dels actors.

El ritme és lent, les imatges transmeten calma, cosa que segurament és la intenció de l'anunciant.

Els plans són subjectius i contrapicats.

S'utilitza el travelling, ja que la càmera segueix als actors al llarg de tot l'anunci, i també el zoom ja que la lent s'apropa i s'allunya dels actors.

Hi ha panoràmica de relació ja que la càmera va d'un actor a l'altre relacionat-los.

Quan els colors, els fons que apareixen en l'anunci són difuminats tot i que predomina els tons foscos. 

Pel que fa a les línies, com que no veiem plans generals no s'aprecien massa, tot i que la tendència és més aviat de rectes i no de curves.

Hi ha una continuitat i un ordre lògic.

S'hi produeix més d'una elipsi: es dedueix la continuitat de les escenes sense que sigui necessari veure'n tot el procés, per exemple, no cal visualitzar com van a vestir-se després del bany.

No s'utilitza ni el "barrido" ni el difuminat per passar d'una escena a una altra i no s'utilitzen cortines, tret del final per tal de poder estampar a sobre el nom del producte.

Els personatges no parlen: hi ha una veu en off.

Al final apareix un text per tal de reforçar el missatge.

Classe dia 18 de gener

Avui a la classe hem  vist el llenguatge audiovisual i les diferents tècniques a l'hora de filamr una producció.

És una preparació per el treball pràctic que hem de fer pel final del bloc.

·      Planos

Los planos se configuran a partir de la figura humana

Planos general todo el cuerpo

Planos medios medio cuerpo

Primer plano la cara

Película el lenguaje audiovisual parte I. II, III

Los planos generales son planos descriptivos o de facciones generales. 

En plano medio más narrativo,

Plano corto más espresiva no necesito ver todo el cuerpo

Además de decidir qué voy a mostrar tengo que decidir cuánto tiempo voy a mostrar

Una toma general puede ser la toma de la entrada o un plano general de la clase

Una actividad es un plano medio para focalizar una acción, para una actividad…

Encuadre

Los ángulos los puedo mirar con la cámara a la altura de los ojos, desde abajo, desde arriba o en diagonal.

Picado,  a la altura de los ojos

Cuadro contrapicado, desde abajo

Aberrante de lado

Subjetivo desde los ojos del actor

Travelling: yo te acompaño con la cámara. Puede ser que avance hacia el objeto o se aparte del objeto.

Panorámica descriptiva: movimiento de cámara mostrando todo el escenario

Zoom: cuando me quiero acercar mucho a un objeto. Varían el enfoque de la lente.

Panorámica de relación: voy de un objeto a otro porqué quiero relacionarlos.

Panorámica onírica, la cámara se mueve con una cierta cadencia.

Ritmo: Depende de lo que dure cada imagen. Por ejemplo los anuncios pasan rápidamente gran cantidad de planos. Se necesita un cierto tiempo para que se pueda procesar la información. 1,2,3,4 segundos no más porqué la producción solo puede durar 5, 6 minutos.

Continuidad: el vestuario, las características del escenario, que no aparezcan objetos antes de que se produzca la acción. Tiene que haber un cierto orden lógico en la continuidad.

Color: Cuando pongamos en relación las imágenes, texto, cortinas,..Hay que utilizar los colores según lo que queramos transmitir. Curvas: alegría, juventud, cambio…Rectas: más seguridad, más lentitud.

Recuros estilísticos: podemos utilizar metáforas, personificaciones, exageraciones, elipsis (pone en relación dos elementos y la tercera se deduce) ej. Una persona entra en un edificio y aparece delante de una puerta suponemos que ha subido en ascensor.

Poner en relación las imágenes: dependiendo del tipo de transición que utilice son los signos de puntuación. Dependiendo qué tipo de relación ponga con las distintas imágenes quieren decir una cosa u otra. Difuminar, barrido, apertura, etc. En nuestro vídeo tenemos distintas transiciones que podemos utilizar distintas cortinas. Encadenar una imagen con la otra. Fundido a negro perder la imagen i se ve negro. Barrido: proceso de transición de una escena a otra que ocurre en oro lugar.

Elementos complementarios: texto, gráficos. Si queremos transmitir una determinada información podemos utilizar un texto no para repetir el guión sino para completar, apoyar lo que estoy diciendo. Cuanto menos mejor.

Classe del dia 11 de gener

En la clsse s'ha exposat l'ús de les noves tecnologies en l'àmbit escolar i si fomenta la creació o simplement se'n fa un ús més tradicional.

Hem visualitzat dos vídeos: un d'una escola on han realitzat una produccció d'un programa radiofònic utilitzant de base l'escriptor Gustavo Adolfo Becquer i una de les seves obres i una altra que simplement utilitzen la pissarra digital com a llibre de text i ampliació de informació.

Hem parlat de si les noves tecnologies fomenten la creativitat o no i hem arribat a la conclusió que tot és en funció de com s'utilitzen

Llibre digital o de paper

 

Habitualment, quan parlem de noves tecnologies, sembla que només ens referim als aparells com ara l'ordinador, que utilitzem per a moltes funcions: processador de textos, cerca d'informació, conexió a xarxes, etc.
No obstant n'hi ha que serveixen per fer produccions, llegir un diari o un llibre.
Un llibre digital el podem llegir igual que els de paper de dreta a esquerra.
No obstant, el fet que utilitzem Internet per la consulta de llibres no vol dir necessàriament que la informació que hi poguem trobar sigui fiable. Un llibre ens pot sugerir coses però no donar una resposta explícita.
Pel que fa a l'ús que tenen els llibres dins les aules, de moment el professorat ha treballat amb programes o ha utilitzat els aparells per a la consulta.

Amb l’ús de les noves tecnologies, en l’àmbit de l’educació i de l’oci, s’han originat sovint debats en els quals es qüestiona si el llibre de paper esdevindrà caduc i a la llarga desapareixerà.

Tot i que és un fet innegable que la gran majoria de la població utilitza les noves tecnologies per informar-se, no queda demostrat que s’hagi perdut el costum d’utilitzar el llibre de paper. De fet, quan es va comercialitzar el llibre digital, semblava que la gent jove l’utilitzaria per accedir a la literatura i per un darrer estudi s’ha constatat que, justament, qui més l’usa, és la gent d’una edat més madura, ja sigui per la possibilitat d’augmentar la lletra, com de la lleugeresa de l’aparell, en contra de l’elevat pes d’un llibre de 1000 pàgines.

No podem pas fer declaracions profètiques, però espero que el llibre de paper no mori mai, tot i que la generació jove empra més temps en l’ús de les xarxes socials que en la lectura d’un bon llibre, i és que no hi ha temps per tot...